Rosa dels Vents

Rosa dels Vents
Arribem a bon port

Presentacions i declaració d'intencions


Som la Judith Ávila, el Rubén González, el Jordi Martínez i el Carles Sierra. Tots quatre som estudiants del Grau d'Educació Primària i aquest és el nostre segon any que correspon al curs 2011/2012. La finalitat d'aquest blog és treballar, des d'una perspectiva diferent, l'assignatura de Didàctica de la Geografia i posar-ho en comú amb tots vosaltres. Aquesta iniciativa no és només nostra, tots els membres de la classe 7A hi participaran.

El títol del nostre blog és Vent de Mestral i és representat per la rosa dels vents. Això diu molt del que esperem d'aquesta activitat, ja que a mesura que anem avançant en l'elaboració del nostre blog, farem com els esquimals, anirem trobant el nostre camí amb l'ajut del vent.

lunes, 30 de abril de 2012

CAMPS D'APRENENTAGE

Què són els camps d’aprenentatge? Són serveis educatius del Departament d'Educació que ofereixen al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya.
On estan ubicats dins de Catalunya? Alt Berguedà (Berguedà), Bages (Bages), Barcelona (Barcelonès), Can Santoi (Baix Llobregat), Delta de l'Ebre (Montsià), Empúries (Alt Empordà), Garrotxa (Garrotxa), Granja escola de Juneda (Garrigues), Monestirs del Cister (Conca de Barberà), Montsec (Montsec), Noguera (Noguera), Pau Casals (Baix Penedès), Ripollès (Ripollès), Ciutat de Tarragona (Tarragonès), Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Valls d'Àneu (Pallars Sobirà).
A qui van dirigits? Al professorat, als centres docents i, principalment, a l'alumnat d'Educació Primària, de Secundària, dels Cicles Formatius i del Batxillerat dels centres educatius de Catalunya. En cas excepcional, condicionat a projectes de treball concrets i a la disponibilitat del CdA, es podran atendre centres educatius públics de fora de Catalunya.
Quina és la seva oferta educativa?
3)    CdA de Juneda
7)    CdA d'Empúries
9)    CdA de Barcelona


Com es sol·licita una inscripció i quines quotes tenen? La sol·licitud es realitza a través d'una aplicació en línia a la pàgina xtec.cat i la quota és de 23,30€ per persona i dia. A més a més, 1 €  per alumne i dia per les activitats que no comporten estada al CdA.
Quins recursos i materials ofereixen?

1)    La vinya i el vi: 

Materials relacionats amb la vinya i el vi per treballar a l'aula, per realitzar visites i sortides, al laboratori... Poden servir per a programar un crèdit variable o un crèdit de sintesi.

2)    Macroinvertebrats d'aigua dolça: 

Orientacions per a determinar, a partir d'una clau dicotòmica en línia, la qualitat de les aigües d'un curs d'aigua dolça.

3)    Descobrim Collserola: 

WebQuest per a cicle superior de primària amb la finalitat de cercar informació per internet i elaborar un tríptic informatiu de Collserola.

4)    Materials de suport diversos: 

Diversos materials, entre els quals s'inclouen aules de classificació, el romànic de la Vall de Boí, l'arquitectura romànica, suport a programes multilab per a ciències, toponímia, WebQuests, l'Alta Ribagorça i la Vall de Boí.

A més a més, els i les professionals dels camps d'aprenentatge elaboren materials didàctics interactius(quaderns de treball, aplicacions informàtiques, WebQuests, etc.) i els ofereixen com a suport a l'educació en el mateix centre educatiu.
El correu electrònic per demanar més información és el següent:

Actualment hi ha 16 camps d'aprenentatge:

Alt Berguedà (Berguedà): els temes que es treballen en aquest camp d’aprenentatge són el bosc, els fongs i els bolets, el nucli medieval de Bagà, el curs i les fonts del Llobregat, el paisatge de Pedraforca i el Berguedà.

Bages (Bages): es treballen temes relacionats amb el medi ambient (visita a una depuradora d’aigües residuals i al centre d’aigua de Can Font, tallers de reciclatge i compostatge, etc.), la flora de la comarca, geologia urbana i economia de la zona (la granja, l’elaboració del vi, etc.).

Barcelona (Barcelonès): ofereix als centres educatius i a d'altres institucions la possibilitat de desenvolupar, amb l’alumnat, projectes de treball innovadors per a l’estudi de la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva global, com una  metròpoli que ofereix un gran ventall de possibilitats de treball, així com participar, en la mesura de les seves possibilitats, en la formació inicial o permanent del professorat. Exemples: fauna i flora de la ciutat, l’aigua, exploració urbana, les platges de Barcelona, el mercat de la Boqueria i altres serveis.

Can Santoi (Baix Llobregat): possibilitat de treballar l’orientació, cartografia, relleu i territori, el temps meteorològic, la geologia, el món vegetal i els fongs, els ecosistemes, el medi ambient i la sostenibilitat, el modernisme i el patrimoni històric.

Delta de l'Ebre (Montsià): activitats i estades relacionades amb el riu, les basses (arrossars i llacunes litorals) i l’ecosistema marí (fauna i flora, sobretot les aus i la importància del plàncton. Es treballen diferents paisatges i àmbits temàtics de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

Empúries (Alt Empordà): proposa activitats curriculars de tipologia molt diversa. Moltes de les activitats corresponen a recorreguts i itineraris que es realitzen en el lloc d'estudi. Segons el lloc es dóna prioritat a aspectes d'història, natura o cultura, però sempre intentant trobar les múltiples relacions que s'estableixen entre els diferents patrimonis. Alguns exemples: visita a les ruïnes d’Ullastret i d’Empúries, sortides al cap de Creus, als Aiguamolls de l’Empordà, visites culturals a museus, etc.
  
Garrotxa (Garrotxa): els àmbits que treballa aquest camp d’aprenentatge són el vulcanisme i la natura (volcans, la Fageda d’en Jordà, visites culturals a museus, l’aigua com a recurs, tallers de fotografia, etc.) i la història (època romana, Besalú i el món medieval, visita al nucli antic d’Olot, etc.).   

Granja escola de Juneda (Garrigues): una altra manera  d'aprendre de l'entorn a partir de la realització dels tallers i els itineraris, que ens mostren la realitat productiva del món agrari i l’estudi de  la gestió dels paisatges de l’Urgell i les Garrigues.

Monestirs del Cister (Conca de Barberà): les activitats estan pensades per treballar els monestirs cistercencs, les viles, castells, música i literatura medievals, l’agricultura, vegetació i fauna de la zona, els humans i el medi i la geologia.

Montsec (Montsec): es realitzen experiències i treballs en els camps de l’astronomia, el relleu i el paisatge, sense oblidar les ciències de la vida i l’entorn natural i cultural. Aquestes experiències i treballs es fan mitjançant excursions, tallers, sessions audiovisuals i de planetari, observacions astronòmiques amb telescopi i l’ús de les últimes tecnologies.  

Noguera (Noguera): pretén proporcionar a l’alumnat les eines educatives necessàries per tal d’entendre per què Sant Llorenç de Montgai ha estat un indret ocupat pels humans des de temps prehistòrics, degut a les seves excepcionals característiques orogràfiques i a la seva riquesa natural. L’explotació dels recursos que la natura ofereix en aquest indret van ser la base de la vida dels caçadors, recol·lectors i pescadors del paleolític, la seva realitat geogràfica, porta d’entrada des de la plana a les muntanyes prepirinenques i pirinenques van convertir-lo en un espai d’especial significació durant l’edat mitjana i en l’actualitat l’aprofitament de les aigües del seu embassament permeten la creació d’energia elèctrica i el control de les aigües que han de permetre el rec dels camps de la plana de les terres de Lleida i l’abastament d’aigua de boca a part de la seva població.

Pau Casals (Baix Penedès): facilita la descoberta del medi natural, social, històric, literari i sobretot musical del Baix Penedès i fa incidència especial en els continguts de l'educació musical, ambiental, literària i de patrimoni, alhora que estableix un marc nou per a la convivència i la relació entre el professorat i l'alumnat.

Ripollès (Ripollès): descoberta del medi natural, sociocultural i històric de la comarca del Ripollès i fa incidència especial en els continguts de l’educació ambiental i la interpretació del patrimoni arquitectònic romànic, alhora que estableix un marc nou per a la convivència i la relació entre el professorat i l’alumnat.

Ciutat de Tarragona (Tarragonès): facilita als nois i a les noies la descoberta i l’estudi d’un medi urbà centrat en aquesta històrica població i en el seu territori, mitjançant propostes de treball interdisciplinar, que ajuden a comprendre la ciutat a partir del coneixement i de la valoració de tots els elements que la configuren i que conformen la seva realitat actual.

Vall de Boí (Alta Ribagorça): aquest camp d’aprenentatge basa les seves activitats en els ecosistemes forestals, la geologia, la hidrobiologia, la meteorologia, la cartografia, la topografia, els itineraris per alta muntanya i l’art romànic.

Valls d'Àneu (Pallars Sobirà): activitats molt diverses com per exemple els paisatges del bosc de gerdar i d’Esterri, el curs d’un riu, l’orientació o la vida domèstica, els jocs tradicionals i l’art de la zona. 

Si fóssim mestres del CI i volguéssim organitzar una sortida relacionada amb les feines al camp escolliríem el CdA del Bages perquè ofereixen activitats relacionades amb la granja, l’hort i els fruiters recomanades pel primer cicle de Primària.
Si fóssim mestres del CS i volguéssim treballar l’orientació aniríem al CdA de la Vall de Boí perquè dintre de les activitats que es realitzen es fan itineraris que requereixen la utilització de mapes topogràfics, brúixoles, GPS... Al CdA de la Vall d’Àneu també es treballa l’orientació amb exercicis de situar i trobar el nom, la distància i l'altitud de diferents pobles i pics que s'observen des del lloc on es realitza l'activitat.

CONCLUSIONS:
Els CdA són un molt bon recurs per treballar amb tot tipus d'alumnat temes que estan relacionats amb la nostra assignatura perquè el que tracta l'àrea de geografia queda molt descontextualitzats si només es treballa amb el llibre de text. Els CdA són una bona manera d'apropar l'alumne als continguts d'una forma vivencial, cosa que afavoreix l'aprenentatge significatiu, ja que es pot aprendre millor a partir de les experiències. 
Com a aspectes positius, destaquem el preu de les estades als CdA, que hi ha CdA que estan especialitzats en un tema concret i això ens dóna l'oportunitat d'aprofundir en aquest àmbit en concret, el contacte dels alumnes amb la natura i que la distància és relativament propera des de qualsevol punt de Catalunya. 





martes, 24 de abril de 2012

REPRESENTACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE

Fa uns dies hem fet una activitat molt interessant, hem fet un vol pel campus per tal de trobar un paisatge que ens agradi i mirar de representar-lo. Finalment ens hem decidit per aquest:


L'activitat que us proposem des d'aquí consisteix en fer tres tipus d'interpretacions del paisatge, cadascuna més complicada que l'anterior. Així fem un anàlisi del paisatge tenint en compte les línies i formes bàsiques, els diferents plans i, per acabar, un "intent" de representació més fidel de la realitat.




LÍNIES I FORMES:
Primerament mirem el paisatge estudiant les formes bàsiques que el composen.
PLANS:
Tot seguit hem fet un altre tipus d'anàlisi, el dels diferents plans que composen el nostre paisatge. Cada color representa in pla, en aquest cas hi ha tres.





REPRESENTACIÓ: 
Finalment hem mirat de fer una reproducció més fidedigna del que veiem. Per mirar de reproduir les proporcions de forma correcta, ens hem ajudat d'una quadrícula.



lunes, 9 de abril de 2012



FACTORS QUE MODIFIQUEN LA PERCEPCIÓ DEL PAISATGE


La posició de l'observador.


Des de posicions superiors, com conseqüència d'un major camp de visió,  podem observar més quantitat d'elements. Però per contra, perdem nitidesa i una percepció de la grandària real dels elements i, en conseqüència,  ens és més dificil saber de que lloc es tracta. 


Des de posicions inferiors, perdem camp de visió, però podem observar amb major detall els elements que donen forma al paisatge i tenir més referències per percebre millor el tamany dels elements. En aquest cas concret, podem veure que és tracta de la Plaza de la Revolución que es troba a la ciutat de La Habana, Cuba. 

FACTORS QUE MODIFIQUEN LA PERCEPCIÓ DEL PAISATGE


Les condicions atmosfèriques 


Les condicions atmosfèriques modifiquen la percepció dels elements que componen un paisatge. En aquest cas, podem observar com la contaminació atmosfèrica de Beijing modifica substancialment la visió d'aquest paisatge urbà xinès.

viernes, 6 de abril de 2012

PAISATGE I TEXTURA

Txad (Àfrica)
Per treballar la textura proposem aquest paisatge. La textura esquerdada del sól contrasta amb el rierol que observem al segon pla, i amb el turó que es divisa a posició superior. A partir de la textura podem treballar tots els conceptes que conformen aquest tipus de paisatge o de qualsevol altre. 


Mare Tranquilitatis (La Lluna)
Aquesta segona fotografia correspon a la Lluna i podem observar al pla central el Mar de la Tranquil·litat, on la nau Apolo 11 va fer el primer allunatge. La Mare Tranquilitatis contrasta amb la resta de craters que conformen el relleu lunar.  

PAISATGE I COLOR


Burano, Venècia (Itàlia)
En aquesta foto  observem una amplia gamma de colors principalment càlids, tot i que en trobem algun de fred, com per exemple el blau. Els contrastos visuals que es creen en aquesta fotografia fan d'aquest paisatge tot un estímol per a la vista i les sensacions. 


Mines de Riotinto, Huelva (Andalucía)
El Riu Tinto té aquestes aigües vermelles  degut al seu pH molt àcid, entre 1,7 i 2,5, amb alt contingut en metalls pesants (ferro principalment, coure, cadmi, manganès etc). En aquestes aigües trobem microorganismes (eucariotes, procariotes, fongs i algun tipus d'algues) que s'alimenten principalment de minerals. Tots aquets continguts els podríem treballar a partir del color. 

PAISATGE I LÍNIA

Eixample de Barcelona (Catalunya) 
Per treballar la línia hem triat aquesta foto de casa nostra. La regularitat d'aquesta quadrícula és impertorbable al llarg de tot el traçat urbà i està justificada en la comoditat del trànsit de persones i vehicles. Mitjançant aquest paisatge urbà podem treballar les línies rectes, les paral·leles, les perpendiculars, etc. A més de la història de la ciutat de Barcelona. 


Sao Paulo (Brasil)

PAISATGE I FORMA


Muntanyes Zhangjiajie (Xina)
Per treballar la forma dels paisatges hem triat questes escarpades muntanyes de la Xina central, amb les que James Cameron és va inspirar per recrear les muntanyes flotants d'Avatar, tenen una peculiar forma rectangular com a conseqüència de l'erosió i el gel a l'hivern. És fascinant com la vegetació a trobat la forma d'arrelar i crèixer a la roca. 


Monument Valley,Utah (USA)


Aquesta foto pertany al Monument Valley, dins de la Reserva de la Nació Navajo. 
Podem observar les impressionants molespròpies de regions de relleus tabulars i tendència àrida, que és l'element més atractiu que configura la forma d'aquest paisatje. Una mola és un turó de forma massissaarrodonidai plana al capdamunt. La seva pendent totalment vertical és deguda a l'erosió del rius o rierols, a més de ser la principal diferència amb la meseta.









lunes, 2 de abril de 2012